Eiiiiiii!
Avui us parlaré també sobre la
descolonització durant la guerra freda.
Els països de descolonització estaven
liderats; a indonèsia per Sukarno, a
Egipte per Nasser i a l’índia per Nehru. A la conferíncia de Bandung van
proclamar-se neutrals davant d’EEUU i l’URSS.
Va sortir el neocolonialisme, que
consistia en una nova forma de dominació.
Molts països tenien molta pobresa, i
d’altres no la patien tant..
Hi havia molta diferència respecte un
país pobre i un de ric, vull dir que a simple vista es veia molt. La raça
blanca es creia molt superior la raça
negra, hi havia molta desigualtat per part d’això, la raça blanca s’aprofitava.
Les característiques que tenia el
neocolonialisme era que hi havia un intercanvi desigual es a dir, que els
països subdesenvolupats portaven matèries primers i productes agrícoles a un
preu que els hi deia els països desenvolupats. Per culpa d’això tenien molts
deutes externs.
Una altra característica que tenien
era una dependència tecnològica, els països subdesenvolupats no en tenien i per
poder-ne tenir n’havien d’importar i el preu extern pujava perquè els preus
eren molt alts, per culpa d’aquest el desenvolupament social i econòmic baixa.
I finalment tenim la manca de capitals i deute
extern, no poden pagar els deutes extern que tenen, això fa que els països
subdesenvolupats no tinguin capital propi.
en la meva opinió jo si realment no
tingués diners per comprar una cosa, demanar un préstec està bé, sempre i quan
el puguis acabar torna’n.. Però en aquest cas aquest país es veia clarament que
no el podrien tornar, i a més a més, en seguien demanant més i més.. primer de tot intenta pagar un
deute que tens i després ja en demanaràs un altre..
També sé que no es un tema
fàcil, que realment es trobar-t’hi.. però ara mateix aquest és el meu punt de
vista. També es cert que molta part d’això va ser dels països desenvolupats,
que es van aprofitar d’ells, i de les seves matèries primeres.